dijous, 28 de febrer de 2013

Denis Rojo i Leno


Neix a Berga i comença els seus estudis musicals a l'Escola Municipal de Música de la vila. Després continua la seva formació al Conservatori Municipal de Música de Barcelona estudiant saxòfon amb Víctor Béjar i Miquel Bofill, i flabiol i tamborí amb Jordi Figaró. Actualment estudia Pedagogia a l'Escola Superior de Música de Catalunya, on continua la seva formació amb el mestre Miquel Bofill de saxòfon i Marcel Sabaté de flabiol i tamborí. L'any 2013 entra com a flabiolaire de la Cobla Jovenívola de Sabadell.




Denis Rojo i Leno

diumenge, 24 de febrer de 2013

Joan Jordi Beumala

Lleida22 d'abril del 1960) és músicinstrumentista i compositor de sardanes

Biografia

Per bé que nascut a Lleida, viu a Sabadell des dels dos anys. Als 12 anys començà a estudiar al Conservatori Professional de Sabadell (solfeig, teoria i piano). Sis anys més tard inicià l'estudi de la tenora amb Josep Vilà i, més endavant, saxòfon (grau superior pel Conservatori Municipal de Barcelona) amb Adolf Ventas icontrabaix (grau superior pel Conservatori del Liceu) amb Ferran Sala. Al Conservatori de Girona obtingué el títol de professor de tenora.
Als 18 anys començà a escriure sardanes. El 1982 ingressà com a tenora a la cobla Sabadell, on també tocà el tible i el contrabaix; hi romangué fins al 1987. Poc després, co-fundà i exercí de saxòfon soprano al quartet de saxòfons Saxocromia a 4 del Conservatori de Sabadell i exercí de professor al Centre d'Estudis Musicals Especialitzats de Sabadell. Com a intèrpret de contrabaix passà breument per les cobles La Principal de Barcelona i Ciutat de Cornellà, per ingressar el 1990 a laCobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. El 1996 era professor de saxòfon i conjunt instrumental a l'escola de banda i cobla del Col·legi Santa Maria, de Blanes. També ha estat contrabaixista a l'Orquestra de cambra Eduard Toldrà, director de les cobles Nova VallèsVila d'OlesaLluïsos de Taradell (1996-2001) i de la cobla juvenil Ciutat de Solsona i des del 2004 és director de la cobla Ciutat de Terrassa.
D'entre les moltes sardanes que ha escrit, es poden ressaltar Destapem els 60, premi Sardana de l'any del 2005, i Entre el somni i l'albada, que va guanyar el segon premi del concurs Salvador Uyà (1986). També guanyà els premis Ramon Serrat dels anys 1987 i 1989, el Novasardana de 1988, el SGAE de 1992, i altres. És autor de diverses peces de música per a cobla, estudis per a tenora i altres obres musicals.

S'incorpora a la Cobla Jovenívola de Sabadell el 17 de febrer de 2013.

Obres

Música per a cobla

  • Ball de coques, dansa
  • Ball de pescadors, dansa
  • El chupito (1995), xotis
  • Dansa de les almorratxes
  • Escenes del bosc mil·lenari (1995), suite
  • L'Hereu Riera (1990), glossa del tema popular
  • Joc d'infants, divertiment per a cobla
  • Kosmidion (2002), obra lliure per a cobla
  • La pastoreta, dansa
  • El patatuf (Sant Iscle de Vallalta), dansa
  • Perpetuum mobile (2004), galop (pas-doble)
  • Sintonia dels Dansaires del Penedès (2002), dedicada a la colla sardanista d'aquest nom
  • Sitges 1900 (1993), suite evocació de les Festes Modernistes
Adaptacions de temes per a cobla: El cha-cha-cha del tren, adaptació de la peça d'El ConsorcioJalousie, tango, adaptació de l'obra de Jacob GadeTequila sunrise (1999), samba, adaptació de la peça de Pamela Wedgwood

[modifica]Sardanes

  • Amaranta (1989)
  • Amics de Ripollet (1979). Descatalogada per l'autor, és una de les seves primeres sardanes
  • Ara és l'hora de Banyuls (2007)
  • La cançó de la mare (1987), premi Ramon Serrat
  • Cançoneta de tardor (1992), amb lletra de Lluís Subirana i Rebolloso.
  • Dacamera 16: saxdana (2000), per a quatre saxòfons, a partir de la sardana Estel d'argent
  • Destapem els 60 (2005), premi Sardana de l'any
  • Diada d'aniversari (1988, rev. 1992)
  • Diada d'or (1996)
  • En Josep de Can Tinco (1994)
  • Enardiment (1987), obligada de tenora
  • Entre el somni i l'albada (1986), premi Salvador Uyà
  • Les entremaliadures d'en Patufet (1990)
  • Estel d'argent (1994)
  • La fada (1987)
  • La llei de Murphy (1998)
  • La mallerenga (1986), obligada de tenora. Revisada el 1990, obligada de tible
  • Missatge singular (2005)
  • Música per a tu (1999), premi Joaquim Serra
  • Nit de gresca (1994), obligada per a dues tenores, dedicada a Josep Antoni Sànchez i Jordi Paulí
  • La nostra Sílvia (1984)
  • Ofrena a Lleida (1989), premi Ramon Serrat
  • Per tu Núria (2004)
  • La recerca (1992)
  • El rondinaire (1992), obligada de tenora
  • Una rosa roja (1986)
  • Una sàvia decisió (2003), obligada de trompeta
  • Sitges, la festa (2000)
  • Trempera olímpica (1992), obligada de cobla

dilluns, 7 de març de 2011

Marc Isan Berga

Nascut a Tàrrega el 3 de gener de 1989


Inicia els seus estudis musicals a l’escola municipal de música de Tàrrega on comença tocant el clarinet. No fou fins als 11 anys que decideix agafar la tenora com a segon instrument gràcies a la intenció de formar una cobla a partir de estudiants de l’escola de música. Aleshores coneix a Joan Farreny, qui seria el seu professor de tenora i cobla fins als 18 anys i la persona més important a l’hora d’agafar admiració per a aquest instrument. Cursarà ambdós instruments a Tàrrega fins als 18 anys però de manera reglada fins a quart de grau mitjà.
Als 18 anys decideix començar la carrera de física a la universitat de Barcelona i rebre classes particulars de tenora de Jaume Vilà, amb qui continua estant vinculat actualment.
Experiència Musical:
- Instrumentista de tenora en les següents cobles:
 Cobla Tàrrega Jove 2003-2007, Cobla Premià 2007-2009, Cobla Ciutat de Terrassa 2009-2010,    Cobla Jovenívola de Sabadell 2011-
- Guanyador de la quinzena beca Josep Maria Bernat per a joves instrumentistes de cobla l’any 2008.
- Participant de dos cursets d’estiu de tenora i cobla amb Jordi Molina a Tàrrega i un a Bellpuig amb Jaume Vilà.

dilluns, 6 d’abril de 2009

Valentí Maymó

Estudis musicals
12 anys a l'Escolania Sant Agustí de l'Escola Pia de Sabadell (del 1986 al 1998)
Estudi del violoncel amb els mestres Rius i Esplugues. Fins a grau mig.
Estudi de la gralla a l'Ateneu de Cerdanyola del Vallès.
Estudi de la tenora amb el mestre Jordi Figaró al "Casal" (escola experimental de música de la Jovenívola) i al conservatori superior de música del Bruc fins a 4rt curs de grau mig.
Altres estudis
Llicenciatura de pedagogia
Programa d'educació ambiental
Magisteri

dijous, 2 d’abril de 2009

Albert Ramírez



Nascut a Sabadell l'11 de juny de 1971

Es va iniciar en la música a l'edat de 8 anys a l'Escolania coral de Sant Agustí dels Escolapis de Sabadell. Va cursar fins a 5è de solfeig i dos cursos de cant coral al Conservatori professional de música de Sabadell. A l'edat d'11 anys va iniciar els estudis de tible de mans del mestre Francesc Elies i Prunera, dins de l'escola de la cobla Jovenívola. Va cursar fins a tercer de tible en el conservatori professional de música del Bruc de Barcelona. L'any 1986 va entrar a formar part de la Jovenívola 2 on va estar 3 anys. L'any 1989 es va incorporar a la Jovenívola de Sabadell

dimecres, 1 d’abril de 2009

Oriol Oller






Oriol Oller
(Palafrugell, 12 de gener de 1979)

Realitza els estudis de Llenguatge Musical i Cant Coral a l’Escola de Música de Palafrugell amb la seva directora Rita Ferrer. Estudia piano amb Dolors Artiola i Saxòfon amb Manel Mañogil. Começa a estudiar el tible a l’edat de 12 anys a l’Escola Comarcal de Cobla Conrad Saló de la Bisbal d’Empordà amb el professor Raimon Sabater per continuar, ja al Conservatori de Girona amb Josep Gispert. Els estudis superiors de tible els realitza amb el professor Francesc Elias. Estudia harmonia, contrapunt, fuga i composició amb Dolors Sirvent i Miquel Sunyer.
Estudis acadèmics:
- Títol de Professor Superior de Xeremia Tible (Pla d’estudis del 66) obtingut el juliol de 2003 al Conservatori Superior de Música del Liceu
- Curs d’Aptitud Pedagògica (C.A.P.)
- 4º d’Harmonia, 2º de Contrapunt, Fuga i Títol de Grau Elemental de Piano al Conservatori de Girona
Estudis no acadèmics:
- Curs de Composició amb el professor Xavier Boliart
- Curs d’Informàtica Musical (Edició musical. Programa Finale)
- Jornades de treball coral amb Pep Prats, Sebastià Bardolet
Estudis actuals:
- Llicenciatura d’Història i Ciències de la Música a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Experiència professional:
- Instrumentista de tible en les següents formacions: Cobla Canigó del Rosselló (1995-97), Orquestra Miramar (1997-98), Cobla Baix Empordà (1998-2004), Cobla Reus Jove (2004-05), Cobla Ciutat de Cornellà (2005-07), Cobla Jovenívola de Sabadell (2007)
- Cantaire de la Coral Nit de Juny de Palafrugell des de l’any 1995, amb qui ha participat en les següents edicions del Festival de Joves Músics Europeus,: Budapest-Hongria (1995), Barcelona (1998), Trondheim-Noruega (2000). Amb aquesta formació ha realitzat concerts arreu del país i també a Itàlia (Roma, Florència, Lonigo), França (Carcassonne), Bèlgica (Brussel•les), Canadà (Tadoussac, Québéc, Montreal), Oiartzun (Euskadi)
- Professor de Llenguatge Musical a l’Escola Comarcal de Cobla Conrad Saló de la Bisbal d’Empordà des de l’any 1996
- Treballa a la revista Variaciones, l’actualitat de la música clàssica, des de la seva creació el setembre de 2004
- Col•labora en els enregistraments que promou l’associació Músics per la Cobla sota el nom de Cobla de Cambra des del novembre de 2004
- Participa de forma activa en les jornades de treball sobre els músics de Cobla i de Cobla-Orquestra realitzades al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (Can Quintana) l’any 2005 amb la lectura d’un treball realitzat en el si de la UAB

Jaume Prat




Nat el 13 de febrer de 1975
Formació Musical
Inicià els estudis musicals a l'edat de 9 anys a l'Escola de Música de Santpedor, on va cursar solfeig, teoria, harmonia i cant coral. A la mateixa escola inicià els estudis de trompeta amb l'aleshores solista de l'OCB(Orquestra Ciutat de Barcelona) Vicente López i els continuà amb Joan Arnau també professor del Conservatori Professional de Música de Manresa.
Es trasllada a estudiar al Conservatori Professional de Música de Manresa amb el mateix Joan Arnau on acaba els estudis de Grau Professional amb la qualificació d'Excel·lent i Menció d'Honor.
Durant el curs 1993-94 va estudiar al Conservatori Superior de Música de Perpinyà amb el mestre Maurice Benterfa, exsolista de l'Òpera de Lyon.
L'any següent (1994-95) va rebre classes de Douglas Prosser, solista de l'OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya).
En els cursos 1995 al 1997 va realitzar 7è i 8è de trompeta al Conservatori Superior de Música amb el mestre Jaume Espigolé, on va obtenir el títol de Grau Superior.
Actualment perfecciona els estudis, tècnics i orquestrals, amb el solista de l'OBC, Rodney Mack.
Formacions
Va formar part de la Jove Big Band de Santpedor (1988-1995).
És membre des del 1994 de la Cobla Jovenívola de Sabadell
Des del 1996 al 1998 ha format part de la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya (JOSC).
Col·laboracions
OSC Orquestra de Cambra de Cervera
OSV Orquestra Simfònica del Vallès
OBC Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Orquestra de Cambra de l'Empordà
Orquestra de Cambra Gonçal Comellas
Experiència pedagògica
Professor de trompeta a:
Escola Adus Music de Terrassa
Escola Municipal de Música d'Artés
Escola de Música i Rítmica Creu Alta de Sabadell
Escola de Música de Castellbell i el Vilar

Joan Ramírez


Nat el 12 de juny de 1962
Experiència professional
Cobles:
Jovenívola (1978-1981), Sant Jordi (1982 – 1984),
Mediterrània (1988 – 1990), Jovenívola (1991- )
Orquestres: Madison, Turbula Show, Florida, Caravana,
Mirasol, Barça Show ( de la qual continua formant part ),
Orquestra Class (de la qual continua formant part).
Altres experiències professionals
Ha format part de la Big Bang de Jazz de l´aula de música.
Actualment treballo amb un Mariachi “SEMBLANZA MEXICANA” http://www.semblanzamejicana.com/ .
Sales de festa en les que ha treballat
Sutton, Imperator, Bolero (ja tancada), Època, El Gran Envelat, Cibeles, La Paloma, Rialto, etc...
També ha acompanyat artistes com:
Manzanita, Conchita Bautista, Salomé, Eliseo del Toro, Sílvia Pantoja, José Guardiola, El Fary, etc...
Gravacions
Amb les cobles anomenades anteriorment, amb l´orquestra Caravana i Barça Show.
Títols acadèmics:
Títol superior de trompeta
Premi d'honor a 6è
Menció d'honor a 8è

Joan Ferrer i Selva



Nat a Sabadell el 16 de gener de 1967
Primer i segon de teoria i solfeig amb la professora Maria Àngels Vilarrubí a l'Acadèmia Marshall de Barcelona i posteriorment els tres últims cursos al Conservatori de Música de Sabadell.
Estudis de trombó de pistons, quatre cursos amb els professors Antoni Bartrina, Josep Riumalló i Miquel Badia.
Tres cursos de trombó de vares amb el professor Miquel Badia.
Dos cursos de piano a l'Acadèmia Marshall de Barcelona.
L'any 1981 va formar part de l'Orfeó de Sabadell
Durant el servei militar va ser titular de la Banda del Gobierno Militar de Canarias.
Va ingressar a la cobla Jovenívola 2 al 1979
Va debutar a la Jovenívola de Sabadell el 2 de setembre de 1982.

Isidor Lova


Nat el 15 d'abril de 1967
Començà en el món de la música, seguint el seu pare que formava part de l'Agrupació de Música de Can Oriach de Sabadell, tocant la corneta a la Banda de Tambors, Cornetes i Majorets.
Començà els seus estudis de solfeig i teoria en el Conservatori Experimental de Sabadell.
El 1980 ingressà a la Banda Municipal de Badia, i després a la Banda Municipal de Sabadell, sempre tocant el bombardí.
El 1983 ingressà a la Cobla Jovenívola 2 de Sabadell, tocant el fiscorn amb classes del mestre Riumalló. Al poc temps passà a La Jovenívola.

Joan Carles Castillejo





Nascut el 19 de Setembre de 1971. Va iniciar els seus estudis musicals als 9 anys, incorporant-se al cor de veus blanques de l'Escolania de Sant Agustí a l 'Escola Pia de Sabadell, on va finalitzar els estudis de solfeig. L'any 1985 va començar a estudiar el trombó de pistons i fiscorn a l'escola de música de cobla.
L'any 1987 va entrar a la cobla Jovenívola 2 com a fiscorn 2º i 1er posteriorment. Va ser a l'any 1991 quan va entrar a formar part de la Cobla Jovenívola de Sabadell, on actualment segueix com a fiscorn 1er.
Paral·lelament va continuar els estudis musicals al Conservatori de Música de Sabadell, on va finalitzar el Grau Mig de trombó de pistons així com 4 cursos de trombó de vares amb el mestre David Morales. També va formar part del quintet de metall del mateix conservatori com a trombó de vares.
Va formar part de la Coral de Cambra del Conservatori de Sabadell a càrrec de la directora Mª Teresa Boix durant 3 anys com a baix, coral que va guanyar diversos concursos al Palau de la Música i a TV3.
Altres formacions de música moderna on va participar van ser: el Grup de veus a capella Rhythm & Veus actuant a tot Catalunya a locals com el Llantiol, La Cova del Drac i RNE i també com a trombonista de l'orquestra de ball Constellation, així com el Grup de Rock Quorum fent col·laboracions amb un Grup de Blues

Joan Lluís Moraleda

Neix a Santa Maria de Palautordera el 26 d’abril de 1943.
Ingressa als 8 anys al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on hi va cursar tots els seus estudis musicals (piano, harmonia, oboè, contrapunt, fuga, direcció i composició). Ha ampliat eles estudis a França, amb Toni Aubin (composició) i P.Pierlot (oboè). Té el Premi d’Honor d’oboè i el d’Honor, i posteriorment l’Extraordinari, de composició.
Els seus germans Jordi i Albert també es dediquen a la música. Una neboda, Inès Moraleda i Barberà, queda finalista del certamen de Sardana Cantada de Catalunya Ràdio (1992), amb la sardana De noia a dona.
La carrera d’instrumentista d’oboè la va iniciar l’any 1967 a l’orquestra Ciutat de Barcelona, on hi va estar alguns anys com a co-solista. Alhora estudia direcció d’orquestra amb Ros Marbà. Inicia a Barcelona una sèrie d’activitats en matèria de direcció de música contemporània, amb el desaparegut GIC, reposant obres tan significatives com Les noces d’Igor Stravinsky i és el primer grup íntegrament espanyol que representa Le Marteau sans Maître, de Pierre Boulez a Barcelona, l’any 1978.
Ha dirigit l’orquestra Ciutat de Barcelona i la Banda Municipal de Barcelona, les simfòniques de Bilbao, Màlaga i la Simfònica de Perpinyà-Rosselló, de la que n’és assidu col·laborador. És (1995) el director titular de l’orquestra Simfònica del Garraf. Davant la dificultat existent en aquest país per obrir-se camí en el món de la direcció, el 1980 demana l’excedència de l’orquestra per dedicar-se a treballar en una empresa pròpia de música de publicitat i sonorització per a cinema i televisió. Actualment (1995) és dedica a la música d’encàrrec i la direcció d’orquestra.
El 1973 obté el primer premi en obres de tema lliure en el concurs Joaquim Serra, amb L’Auca tràgica i la mort del Plem. El 1974 guanya el premi Ciutat de Barcelona pel tríptic Les Rambles Barcelonines (La Rambla de les Flors, La Rambla dels Caputxins, La Rambla de Santa Mònica), la primera es guardonada amb el Premi de la Crítica i segon accèssit de la Sardana de l’Any.
Amb motiu del Xè Aniversari (any 1978) de la cobla Ciutat de Barcelona entra en contacte amb aquesta formació i estrena la Suite Segarrenca. Aquell mateix any és finalista del Joaquim Serra amb On vas tu, rossinyol?.
Un posterior contacte amb la Cobla Municipal, en el Grec 84, fa que l’Ajuntament li ofereixi la direcció de la cobla (1985). Aquí hi fa un gran esforç per donar a conèixer les millors pàgines de la música per a cobla. Aquest treball es perd llastimosament entre 1988 i 1989, quan desapareix la Cobla Municipal, en un dels episodis més tristos de la recent història sardanista. Moraleda rep un forta decepció.
L’any 1986 el gran públic sardanista descobreix al Moraleda-compositor. En els Premis Banyoles-Ceret li es premiat el poema Tirant lo Blanc, que representa un gran impacte en el món de la música per a cobla d’aquells moments i en l’esmorteït ambient que sol envoltar els concursos de composició.
Després del Tirant, estrena les sardanes: Els primers cent anys (1988), Als tres amics absents (1988), La petita Iolanda, i les obres per a cobla: Concert per a tres cobles (1988), primer premi a Banyoles, Comiat (1988), premiada a Lleida, Joguina (1988 fantasia concertant per a tible, tenora i fiscorn), Homenatge a Manuel Saderra i Puigferrer (1989, estrenada a Figueres).
L’any 1990 guanya 7 dels 10 premis que es convoquen a Banyoles amb motiu dels Jocs Olímpics: Santjoanesca (per a 2 cobles), En Joan de Serrallonga (poema per a tres cobles), Estany (poema per a cor i cobla), Pendent de viure-ho, (sardana), Cançó del Lladre (sardana), Bon dia, Lionor, Salut, mestre Manel.
Escriu la sardana Benvinguts, que cantada per la Montserrat Caballé i el Josep Carreras, amb text de Lluís Serrahima, i La Principal de la Bisbal, es toca a la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics.
A Figueres hi ha estrenat moltes sardanes: Per tu, Josep Maria (1990, 2 cobles) Recordant l’Agapit (1991, 2 cobles), Per tu, Francina (1992), A la clau de fa (1993), A l’amic Fèlix (!994).
Altres sardanes: Palautordera, cancell del Montseny, Tradicions en festa, Les quatre veus, Torrelles vila germana, Una veu per al món, Sardana a 3/4, Les Roquetes a l’Orfeó (1991), Les campanes de Breda..
Altres obres per a cobla: Retaule mallorquí (1992), Corrandes i passapeus (1991), Sirventesos bergadans.
EL SEU PENSAMENT
“M’agrada la sonoritat punyent i emotiva de la cobla” (Unió, novembre 1992)
“No estic renyit amb el concert ni amb la plaça. La gent que vol ballar necessita un estímul per poder saltar i ballar, i en canvi aquest estímul no és vàlid per escoltar”. (Unió, novembre 1992)
“La sardana, si continua com fins ara, desapareixerà dins de 20 o 25 anys.; l’única sortida perquè la cobla sobrevisqui és la sala de concert” (Unió, novembre 1993).
“Malauradament, a Catalunya s’entén la cobla com una productora de sardanes, però no com una veritable unitat per fer música de concert” (Revista Musical Catalana, 1986).
“El problema és que a la música de cobla li neguen el fet que sigui digna com la que més. Sembla que a les autoritats els faci vergonya que a Catalunya tinguem aquesta música”. (Catalunya música 1994).
Crec, sincerament, que la sardana, en el seu vessant sonor, pot anar ben tranquil·la i segura a la recerca de l’any 2000. En canvi, en allò que es refereix al vessant social de la sardana, a la seva presència humana a les places i carrers de les nostres viles i a la continuïtat de la seva existència com a dansa genuïnament nacional de Catalunya, ballada espontàniament pel poble en general, el panorama davant l’arribada del segle XXI, és francament esfereïdor. Per quina raó?. .. Molt senzill!. La sardana, com a dansa, no atreu un relleu generacional espontani. (I Congrés de Musica a Catalunya, 1994).
Per quines raons la joventut no vol tenir res a veure amb la sardana? És una estructura massa complicada i rígida: s’estimen més ballar lliurement, espontàniament amb els grups fins i tot de nova música tradicional. Avui la joventut vol quelcom alhora individualista i capaç d’engendrar una pinya humana considerable i anònima. El jovent cerca també mes “marxa” en totes les seves manifestacions. Amplificació total. Pinyes humanes. Ambient. Crits, mogudes... tot això no ho poden donar, certament, onze honorables professors músics, tocant instruments de tota la vida al damunt d’una tarima. I la Sardanova?. Tampoc els diu gaire res.
Pot la sardana arribar a desaparèixer? És evident que no. Podrà desaparèixer com a a dansa popular al carrer, quan l’actual generació que la manté viva, desaparegui, víctima de l’edat. Crec, sincerament, que de no prendre aviat mides dràstiques, la sardana pot convertir-se en una dansa més d’esbart. (I Congrés de Música a Catalunya, 1994).

Salvador Saumoy


Nat a Sabadell el 1935.
La seva vinculació amb la sardana es va iniciar l’any 1958 quan va entrar a formar part de la junta de Sabadell Sardanista per primer cop. Una relació amb l’entitat que s’ha mantingut fins avui, tant des del vessant directiu, 12 anys membre de junta, 4 d’ells com a president, com en tasques de suport i col·laboració. Entre les seves múltiples iniciatives cal recordar que en el seu primer any a la junta (1958) es va organitzar el primer aplec de la sardana al bosc de la Salut i que, amb Saumoy de president (1967), es va reprendre l’aplec als paratges del bosc de Can Deu, convertint-lo en un dels més concorreguts de l’època.
El 1974 va ser el principal impulsor de l’Escola Experimental de Música de Cobla i Banda de Sabadell. Promoguda per Sabadell Sardanista i l’Escolania Coral Sant Agustí, de l’Escola Pia de Sabadell, la creació d’aquesta escola faria possible la formació de la cobla Jovenívola de Sabadell, que va fer la seva presentació oficial el 23 d’abril de 1976, i de la Jovenívola 2, que es ha actuat molts anys com a planter de la primera formació.
Tant primer en el procés constituent, com al llarg d’aquests 25 anys d’activitat ininterrompuda de la Jovenívola, Salvador Saumoy ha estat el personatge clau i el principal artífex, no només de la continuïtat de la Jovenívola sinó, també, dels seus èxits i de la gran popularitat aconseguida per tot el país. La tenacitat i constància de Salvador Saumoy acompanyant com a representant la cobla en totes les seves actuacions, i la seva popularitat dins el moviment sardanista de Catalunya, ha fet que el nom de Sabadell sigui un referent bàsic alhora d’analitzar la importància del moviment generat a l’entorn de la constitució de cobles infantils i juvenils, que han tingut com a model l’exemple de la Jovenívola de Sabadell.
Sabadellenc de soca-rel, soci acèrrim del “seu” Centre d’Esports Sabadell, fundador i en ocasions president de la Penya La Ceba, moltes vegades directiu de l’associació de veïns del seu barri, Can Feu, Salvador Saumoy ha col·laborat i ha donat suport a diverses activitats cíviques i culturals ciutadanes.